La Intersindical-CSC obre un
període de debat sobre el model universitari de la República catalana
independent
 |
| De dreta a esquerra Lluís de Yzaguirre, Elisenda Paluziè, Carles Sastre, Mercè Lorente i Àngels Massip |
El 18
d’agost a Prada de Conflent, en el marc de la UCE, es van presentar diversos
treballs sobre la universitat del futur elaborats per persones vinculades a la
Intersindical-CSC.
Va obrir
l’acte Elisenda Paluzié (UB), i hi van
intervenir Carles Sastre, Mercè Lorente (UPF), Lluís de Yzaguirre (UPF), Àngels Massip (UB) i Josep
Manel Parra (UB) tots vinculats a la Intersindical-CSC i la majoria
representants sindicals en actiu. En acabar les intervencions s’inicià un debat
que no vam tenir temps de cloure i que va deixar clar que hi ha molts temes
sobre els quals discutir més enllà del 27 de setembre.
Fa molts
mesos des de la sectorial d’universitats de la Intersindical-CSC es va veure la
necessitat de reflexionar sobre la Universitat de la República Catalana
Independent, en aquests termes, sense ambigüitats, no ens calen ni a hores d’ara ens fan cap favor. Es tracta de
situar-se en la lògica del debat constituent sense complexos, conscients que el
més fàcil seria replicar el model actual i que en l’àmbit universitari, com
arreu, hi ha sempre interessos creats. Per tant cal obrir ja el debat.
Tenim clar
que estem en una economia molt oberta i que no disposem de recursos naturals
importants, no tenim el petroli d’Escòcia, ni som grans productors primaris.
Ara bé tenim una situació geoestratègica
interessant, la gran riquesa de les persones i la possibilitat de fer un model
universitari i educatiu del segle XXI. Tenim
l’obligació d’aprofitar aquesta oportunitat de futur. El futur ens el juguem en
l’educació, si el model educatiu fracassa el país fracassa.
I sabem que
un veritable debat s’ha de fer des de la realitat, des dels protagonistes del
dia a dia, des de baix. No podem esperar que les agendes les marquin les grans
empreses de consultoria, vegis el cas de l’Agència Tributària, les quals es
mouen en lògica mercantilista. Seria un cas peculiar del principi “tota
política que no fem nosaltres es farà contra nosaltres”. En cap cas no
permetrem que ningú faci la política per nosaltres; serem actors actius.
Aquesta és
una modesta aportació, emmarcada en un debat global, feta des de l’honestedat i
des del coneixement i l’experiència de primera
mà. Aportació que volem compartir i sotmetre a valoració, per això anirem
publicant tots els treballs que es vagin realitzant, des del convenciment del
seu interès.
